He dedicat a les arts plàstiques bastants anys de la meva vida, pràcticament de manera exclusiva, entre 1975 i 1992. Crític, des de sempre, amb el funcionament del mercat de l'art (per la magnificació del seu valor de canvi i per l'especulació econòmica per damunt dels valors d'ús i de gaudi), he mostrat la meva obra només al propi taller o bé en sales culturals públiques, i he sigut promotor i membre fundador de diversos grups de producció i divulgació artística: “Textura”, "Taller de Millars" o "Memé Detràs".

Pedagog de formació i motivat per la interculturalitat creixent al nostre país a causa de les noves migracions, a partir dels anys 90 vaig deixar de banda els pinzells per dedicar-me de ple a l’educació social. A partir del 2009 he reprès l'activitat artística i participo en un nou projecte: l'Associació Cultural POPULART

En aquest bloc trobareu, entre altres coses, imatges del meu treball d'expressió plàstica, i enllaços a textos meus sobre educació intercultural. El meu treball més recent a partir d'imatges fotogràfiques el podeu veure a www.6qsite.com

JORDI GISPERT I STEF STOKHOF DE JONG A POPULART

El proper dissabte 23 de març, a dos quarts de set del vespre, a la seu de l'Associació Cultural POPULART a Capmany (www.populart.cat) s'inaugurarà una exposició amb pintures de JORDI GISPERT i escultures de STEF STOKHOF DE JONG.

L’exposició romandrà oberta fins el 9 de juny, i podrà visitar-se tots els caps de setmana, dissabtes de 10 a 14 i de 17 a 20 i diumenges de 10 a 14. 






JORDI GISPERT 

Jordi Gispert va néixer a Salt, Girona, l’any 1949 en una familia de pintors artesans, ofici que ell mateix ha practicat. Tot i que va acudir als cursos de l’Escola de Belles Arts de Salt, és un artista autodidacte en l’obra del qual ha jugat sempre un paper molt important el coneixement i la pràctica -sovint tan oblidats- de l’ofici artesà de la pintura. La seva personalitat artística s'ha refermat i consolidat amb el pas dels anys en una obra caracteritzada per un fort contingut poètic abstracte i una exigència, fidelitat i coherència absolutes. Des de la seva primera exposició individual l’any 1968, no ha deixat de pintar i exposar de forma regular a diferents llocs de Catalunya, a Noruega, a Itàlia, al Regne Unit, i a Osaka al Japó.



Jordi Gispert pinta la línia invisible d’un paisatge viscut... (...) Tota presència en l’obra de Jordi Gispert ens remet a una absència, com un suggeriment subtil que tan sols s’intueix i en la composició desapareix. Són els seus recursos expressius que ens porten sempre cap a una actitud que enllaça amb el món oriental, una actitud despullada de retòriques i de falses paraules... (...) És com si, amb els anys, el ritme intern i extern de la pintura s’haguessin trobat en el punt just (...) Podríem dir que formalment s’ha suavitzat i hi ha una certa calma, però en el fons és una força continguda que ha entès com l’impacte pot ser superior amb tota aquesta ocultació inquietant, amb l’atmosfera que sura i que no es pot atrapar mai, ni amb les paraules, ni amb la pintura. 


Glòria Bosch Mir 


Jordi Gispert porta tota una vida dedicant-se (...) a sortir d’excursió pel món amb la mirada alliberada a la recerca d’aquells espais latents, prenyats de significat, que no han estat corromputs pel designar maldestre d’una societat eclipsada pel somni tecnològic i les diferents promeses d’emancipació enfront de la realitat. A Gispert, no li interessen els grans relats ni els grans edificis conceptuals en la mesura que la seva pintura ha de ser fràgil i precària perquè es refereix a quelcom igualment inestable: l’espai que podem habitar, malgrat tot, sense ancoratges de cap mena. Ho diu de manera poètica Eva Vàzquez (...): «A vegades n’hi ha prou d’haver premut un grapat de terra al puny per tenir consciència plena d’un paisatge». 

Eudald Camps 


Les peces d’en Jordi Gispert són un territori molt particular en el qual conviuen, d’una manera harmònica, conceptes aparentment contradictoris com ara la contundència i la fragilitat, el lirisme i la profunditat conceptual, la força del gest i la delicadesa del conjunt. Són, en el fons, una bona metàfora de com sobreviure en un món on més que mai domina la incertesa: seguint sincerament la nostra veu interior i buscant amb humilitat i convicció el nostre particular camí i descartar-ne molts altres possibles.(...) Gispert aconsegueix formalitzar una representació poètica i molt precisa del que és l’equilibri inestable, una posició davant la vida que ha guiat sempre el treball d’aquest artista, fidel a una manera valenta i optimista d’entendre el món i l’art, on la llibertat és un valor irrenunciable i el rigor tècnic arriba a conviure amb la sinceritat expressiva. 

Enric Tubert Canada 

**************************************** 





STEF STOKHOF DE JONG

Va néixer a Holanda l'any 1950 i des del 1972 es va iniciar com a escultor professional. Es va formar amb els seus pares, i a l'acadèmia Artibus a Utrecht. També en estades de formació sobre bronze, visites internacionals de treball a Dallas (EUA) i al centre d'escultura Pietrasanta d'Itàlia.


Artista polifacètic no només ha treballat com a escultor la pedra, la fusta i el metall (la seva principal dedicació), sinó que també ha treballat el vidre (com es pot veure en aquesta mostra), la tapisseria, el dibuix, el gravat i la pintura. Entre les seves obres, no només les escultures, abunden les que estan formades per línies contínues, amb les línies exteriors sovint molt polides. Dominen en la seva obra les pàtines de tonalitats taronja i marró fosc.


Diu l'Stef que la seva primera inspiració important fou la llum del sol reflectida als meandres del riu Mississipí (EUA). Aquest sinuós “riu d'or” fou l'origen del seu treball sobre la línia contínua i envolvent, fou la metàfora generadora de tota una sèrie d'escultures “continuous line”. Aquest ha esdevingut un tema recurrent en la seva obra dels darrers anys, sigui quina sigui l'especialitat artística que hagi practicat, principalment, com ja hem dit, l'escultura en bronze i pedra, però posteriorment, també en vidre i tapís. Les espirals, treballades amb els mateixos materials, són també formes molt presents en la seva iconografia.

De fet, tota la seva obra està fortament influenciada per la naturalesa, pel Cosmos i la Mare Terra. Li apassiona la contínua transmissió de moviment dels processos còsmics en totes les seves formes. Aquesta influència i els ritmes propis dels fenòmens naturals (l’alternança del dia i la nit, les estacions, les marees i el reflux de les inundacions, etc.) li interessen i el motiven, essent per a ell fonts permanents d'inspiració.



Ha exposat, des de meitats dels anys vuitanta, a Londres (Regne Unit), a Dallas i San Diego (U.S.A.) i a Holanda.

Ha impartit cursos d'escultura i ha participat en diversos simposis internacionals: Simposi Internacional del Vidre a Txecoslovàquia, i d’Escultura a Àustria, Txecoslovàquia i Holanda.

Actualment, des de fa més de deu anys, té el seu estudi i taller a Capmany (Alt Empordà), on continua el seu treball d'investigació plàstica i formal. 

CERCA (al bloc, al web, als enllaços...)