He dedicat a les arts plàstiques bastants anys de la meva vida, pràcticament de manera exclusiva, entre 1975 i 1992. Crític, des de sempre, amb el funcionament del mercat de l'art (per la magnificació del seu valor de canvi i per l'especulació econòmica per damunt dels valors d'ús i de gaudi), he mostrat la meva obra només al propi taller o bé en sales culturals públiques, i he sigut promotor i membre fundador de diversos grups de producció i divulgació artística: “Textura”, "Taller de Millars" o "Memé Detràs".

Pedagog de formació i motivat per la interculturalitat creixent al nostre país a causa de les noves migracions, a partir dels anys 90 vaig deixar de banda els pinzells per dedicar-me de ple a l’educació social. A partir del 2009 i fins el 2016 vaig reprendre l'activitat artística amb un nou projecte: l'Associació Cultural POPULART

En aquest bloc trobareu, entre altres coses, imatges del meu treball d'expressió plàstica, i enllaços a textos meus sobre educació intercultural. El meu treball més recent a partir d'imatges fotogràfiques el podeu veure a www.6qsite.com

Màscares

Fins el dia 21 d’agost d’aquest any, al Metropolitan Museum of Art de Nova York es pot veure una exposició singular titulada “Reconfigurant una icona africana. Odes a la màscara a càrrec d’artistes moderns i contemporanis de tres continents”. Podeu veure informació del mateix museu d’aquesta exposició clicant AQUÍ.
Trobar relacions entre l’art contemporani i la iconografía popular africana, especialment les seves expresives màscares rituals, no és res nou. Sembla que van ser les primeres avantguardes europees, i més concretament els pintors cubistes, els primers en “descobrir” la potència d’aquestes màscares, que influexen des d’aquell moment l’obra de molts artistes . Només cal recordar moltes de les obres de Picasso, però també les de Matisse, Derain, Brancusi, Gonzalez, i tants altres.


"Noire et blanche" (1926) Man Ray (EE. UU. 1890-1976)

Es diu que el 1907 Picasso va visitar el museu de etnografía del Trocadero a París, i que va deixar escrites les seves impressions:  Era desagradable. El mercat de vell. La pudor. Estava sol, volia anar-me’n. I no m'anava. Em vaig quedar. Vaig comprendre que era important: em passava alguna cosa no?. Les màscares no eren com altres escultures...els esperits...els fetitxes..., l'inconscient, l'emoció, tot és el mateix. Ho vaig comprendre perquè era pintor... El quadre “Les demoiselles d´Avignon” se’m devia ocórrer aquell dia.

Però aquesta exposició del Metropolitan té un objectiu diferent. En ella es presenten una vintena d’obres que, de fet, són recreacions modernes i molt originals, reconfiguracions, com diu el títol de l’exposició, de les icones tradicionals africanes, que han fet diversos artistes (alguns africans) sovint a patir de materials de recuperació.
Des de fa temps m’apassiona l’art popular africà. Volia entretenir-me buscant aquelles màscares africanes que podrien ser les originals que els artistes de l’exposició han intentat recrear, però ho he fet només amb unes quantes. Si us ve de gust, continueu la cerca vosaltres, Internet està ple de pàgines amb màscares africanes i dona bo de passejar-s'hi.
Com a pedagog, reconec que aquest tema és molt suggerent per treballar-lo amb els infants i els joves. Les seves aplicacions als tallers d’expressió plàstica són evidents, però no només en aquesta àrea es pot utilitzar didàcticament el tema.
Us presento, doncs, algunes de les obres que s'exposen al Metropolitan, comparades amb escultures africanes populars.


            

1.- Màscara Fang Ngil del Gabon
2.- "Anacoco" Vidre (2010) Lynda Benglis (EE. UU. nascuda el 1941)


1 i 3. Màscares-casc Tyi Wara dels Bambara (Oest d'Àfrica: Mali, Senegal...)
2."Cuina Tji Wara" Cadires, vinil, llana i metall (2004) Willie Cole (EE. UU. nascut el 1955)
4."Next Kent Tji Wara" Parts de bicicleta (2007) Willie Cole (EE. UU. nascut el 1955)


1 . Màscara Dan Mahou de Costa d'Ivori
2. "Perroquet (Lloro)" Ferro, plàstic, coure... (2005) Calixte Dakpogan (Benin nascut el 1958)
3. Casc Senufo (África Central: Burkina Fasso, Mali, Costa d'Ivori...)


1. Màscara Sukuma de Tanzània
2. "Godomey" Plàstic, perletes de vidre, petxines "caurí" (1995) Romuald Hazoumé (Benin, nascut el 1962)


Altres peces exposades al Metropolitan
Cliqueu al damunt per veure-les més grans
















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CERCA (al bloc, al web, als enllaços...)