He dedicat a les arts plàstiques bastants anys de la meva vida, pràcticament de manera exclusiva, entre 1975 i 1992. Crític, des de sempre, amb el funcionament del mercat de l'art (per la magnificació del seu valor de canvi i per l'especulació econòmica per damunt dels valors d'ús i de gaudi), he mostrat la meva obra només al propi taller o bé en sales culturals públiques, i he sigut promotor i membre fundador de diversos grups de producció i divulgació artística: “Textura”, "Taller de Millars" o "Memé Detràs".

Pedagog de formació i motivat per la interculturalitat creixent al nostre país a causa de les noves migracions, a partir dels anys 90 vaig deixar de banda els pinzells per dedicar-me de ple a l’educació social. A partir del 2009 he reprès l'activitat artística i participo en un nou projecte: l'Associació Cultural POPULART

En aquest bloc trobareu, entre altres coses, imatges del meu treball d'expressió plàstica, i enllaços a textos meus sobre educació intercultural. El meu treball més recent a partir d'imatges fotogràfiques el podeu veure a www.6qsite.com

Màscares

Fins el dia 21 d’agost d’aquest any, al Metropolitan Museum of Art de Nova York es pot veure una exposició singular titulada “Reconfigurant una icona africana. Odes a la màscara a càrrec d’artistes moderns i contemporanis de tres continents”. Podeu veure informació del mateix museu d’aquesta exposició clicant AQUÍ.
Trobar relacions entre l’art contemporani i la iconografía popular africana, especialment les seves expresives màscares rituals, no és res nou. Sembla que van ser les primeres avantguardes europees, i més concretament els pintors cubistes, els primers en “descobrir” la potència d’aquestes màscares, que influexen des d’aquell moment l’obra de molts artistes . Només cal recordar moltes de les obres de Picasso, però també les de Matisse, Derain, Brancusi, Gonzalez, i tants altres.


"Noire et blanche" (1926) Man Ray (EE. UU. 1890-1976)

Es diu que el 1907 Picasso va visitar el museu de etnografía del Trocadero a París, i que va deixar escrites les seves impressions:  Era desagradable. El mercat de vell. La pudor. Estava sol, volia anar-me’n. I no m'anava. Em vaig quedar. Vaig comprendre que era important: em passava alguna cosa no?. Les màscares no eren com altres escultures...els esperits...els fetitxes..., l'inconscient, l'emoció, tot és el mateix. Ho vaig comprendre perquè era pintor... El quadre “Les demoiselles d´Avignon” se’m devia ocórrer aquell dia.

Però aquesta exposició del Metropolitan té un objectiu diferent. En ella es presenten una vintena d’obres que, de fet, són recreacions modernes i molt originals, reconfiguracions, com diu el títol de l’exposició, de les icones tradicionals africanes, que han fet diversos artistes (alguns africans) sovint a patir de materials de recuperació.
Des de fa temps m’apassiona l’art popular africà. Volia entretenir-me buscant aquelles màscares africanes que podrien ser les originals que els artistes de l’exposició han intentat recrear, però ho he fet només amb unes quantes. Si us ve de gust, continueu la cerca vosaltres, Internet està ple de pàgines amb màscares africanes i dona bo de passejar-s'hi.
Com a pedagog, reconec que aquest tema és molt suggerent per treballar-lo amb els infants i els joves. Les seves aplicacions als tallers d’expressió plàstica són evidents, però no només en aquesta àrea es pot utilitzar didàcticament el tema.
Us presento, doncs, algunes de les obres que s'exposen al Metropolitan, comparades amb escultures africanes populars.


            

1.- Màscara Fang Ngil del Gabon
2.- "Anacoco" Vidre (2010) Lynda Benglis (EE. UU. nascuda el 1941)


1 i 3. Màscares-casc Tyi Wara dels Bambara (Oest d'Àfrica: Mali, Senegal...)
2."Cuina Tji Wara" Cadires, vinil, llana i metall (2004) Willie Cole (EE. UU. nascut el 1955)
4."Next Kent Tji Wara" Parts de bicicleta (2007) Willie Cole (EE. UU. nascut el 1955)


1 . Màscara Dan Mahou de Costa d'Ivori
2. "Perroquet (Lloro)" Ferro, plàstic, coure... (2005) Calixte Dakpogan (Benin nascut el 1958)
3. Casc Senufo (África Central: Burkina Fasso, Mali, Costa d'Ivori...)


1. Màscara Sukuma de Tanzània
2. "Godomey" Plàstic, perletes de vidre, petxines "caurí" (1995) Romuald Hazoumé (Benin, nascut el 1962)


Altres peces exposades al Metropolitan
Cliqueu al damunt per veure-les més grans
















Discursos

Certament, no arriba a l'alçada del memorable "El darrer discurs" que pronuncia Charles Chaplin a la pel·lícula The Great Dictator de 1940 (si voleu tornar-lo a sentir i veure, cliqueu AQUÍ), però ja se sap, ara no és "trendy" si no és "soft", "new" i sobretot "easy".

També és cert que la primera impressió del Sr. David Icke és que és una mica visionari, tot i que a vegades hi toqui molt.

Però a mi m'ha agradat aquest vídeo que circula per la web, titulat David Icke: El Millor Discurs Per a La Humanitat. V de Victoria (Final alternatiu "V de vendetta")*


Entre altres, diu coses com aquestes: 
  • Hem estat manipulats per a creure que el poder de la piràmide està en el cim, i no és així. El cim de la piràmide està allí perquè la resta de la piràmide l'està sostenint. Nosaltres estem sostenint això junts. Nosaltres, els no poderosos, estem sostenint als poderosos allà dalt, i ells ho saben. 
  • Aquesta és una gran frase: “Si no està bé, no ho facis. Si no és veritat, no ho diguis”. Transformaríem el món de la nit al dia, si comencem a fer el que sabem que és el correcte en les situacions que afrontem, en comptes de pensar en què és el millor per a nosaltres. 
  • I arriba un moment que hom ha de prendre una posició que no és ni segura, ni política, ni popular. Però hom ha de prendre-la perquè és la correcta. 
  • No podem tornar a dir que no sabem qui som, ni que no sabíem com fer-lo. 
  • PROU!
En fi... que si voleu veure aquest vídeo, cliqueu AQUÍ.

Potser a més de dir PROU!, per sortir del pou a partir d'ara haurem d'aprendre dels islandesos (enlloc d'intentar imitar sempre als finlandesos), i si no, escolteu aquest AUDIO i mireu (llegiu) amb atenció aquest VIDEO.


*************************************


* "V de vendetta" és una interessant pel·lícula del 2005 del director de cinema australià James McTeigue. De fet, aquest vídeo, més que un final alternatiu del film, és el discurs que Guy Fawkes fa a mitja pel·lícula, però canviant el que diu per textos de David Icke (és la seva pròpia veu?)
I encara un darrer regal: si voleu fer-vos una màscara com la de Guy Fawkes per anar "trendy" amb ella a la propera manifestació, cliqueu AQhttp://www.flickr.com/photos/samyii/1336392924/in/faves-26362865@N06/

CERCA (al bloc, al web, als enllaços...)