Fins el dia 21 d’agost d’aquest any, al Metropolitan Museum of Art de Nova York es pot veure una exposició singular titulada “Reconfigurant una icona africana. Odes a la màscara a càrrec d’artistes moderns i contemporanis de tres continents”. Podeu veure informació del mateix museu d’aquesta exposició clicant AQUÍ.
Trobar relacions entre l’art contemporani i la iconografía popular africana, especialment les seves expresives màscares rituals, no és res nou. Sembla que van ser les primeres avantguardes europees, i més concretament els pintors cubistes, els primers en “descobrir” la potència d’aquestes màscares, que influexen des d’aquell moment l’obra de molts artistes . Només cal recordar moltes de les obres de Picasso, però també les de Matisse, Derain, Brancusi, Gonzalez, i tants altres.
"Noire et blanche" (1926) Man Ray (EE. UU. 1890-1976)
Es diu que el 1907 Picasso va visitar el museu de etnografía del Trocadero a París, i que va deixar escrites les seves impressions: Era desagradable. El mercat de vell. La pudor. Estava sol, volia anar-me’n. I no m'anava. Em vaig quedar. Vaig comprendre que era important: em passava alguna cosa no?. Les màscares no eren com altres escultures...els esperits...els fetitxes..., l'inconscient, l'emoció, tot és el mateix. Ho vaig comprendre perquè era pintor... El quadre “Les demoiselles d´Avignon” se’m devia ocórrer aquell dia.
Però aquesta exposició del Metropolitan té un objectiu diferent. En ella es presenten una vintena d’obres que, de fet, són recreacions modernes i molt originals, reconfiguracions, com diu el títol de l’exposició, de les icones tradicionals africanes, que han fet diversos artistes (alguns africans) sovint a patir de materials de recuperació.
Des de fa temps m’apassiona l’art popular africà. Volia entretenir-me buscant aquelles màscares africanes que podrien ser les originals que els artistes de l’exposició han intentat recrear, però ho he fet només amb unes quantes. Si us ve de gust, continueu la cerca vosaltres, Internet està ple de pàgines amb màscares africanes i dona bo de passejar-s'hi.
Com a pedagog, reconec que aquest tema és molt suggerent per treballar-lo amb els infants i els joves. Les seves aplicacions als tallers d’expressió plàstica són evidents, però no només en aquesta àrea es pot utilitzar didàcticament el tema.
Us presento, doncs, algunes de les obres que s'exposen al Metropolitan, comparades amb escultures africanes populars.
1.- Màscara Fang Ngil del Gabon
2.- "Anacoco" Vidre (2010) Lynda Benglis (EE. UU. nascuda el 1941)
1 i 3. Màscares-casc Tyi Wara dels Bambara (Oest d'Àfrica: Mali, Senegal...)
2."Cuina Tji Wara" Cadires, vinil, llana i metall (2004) Willie Cole (EE. UU. nascut el 1955)
4."Next Kent Tji Wara" Parts de bicicleta (2007) Willie Cole (EE. UU. nascut el 1955)
1 . Màscara Dan Mahou de Costa d'Ivori
2. "Perroquet (Lloro)" Ferro, plàstic, coure... (2005) Calixte Dakpogan (Benin nascut el 1958)
3. Casc Senufo (África Central: Burkina Fasso, Mali, Costa d'Ivori...)
2. "Godomey" Plàstic, perletes de vidre, petxines "caurí" (1995) Romuald Hazoumé (Benin, nascut el 1962)
Altres peces exposades al Metropolitan
Cliqueu al damunt per veure-les més grans
