He dedicat a les arts plàstiques bastants anys de la meva vida, pràcticament de manera exclusiva, entre 1975 i 1992. Crític, des de sempre, amb el funcionament del mercat de l'art (per la magnificació del seu valor de canvi i per l'especulació econòmica per damunt dels valors d'ús i de gaudi), he mostrat la meva obra només al propi taller o bé en sales culturals públiques, i he sigut promotor i membre fundador de diversos grups de producció i divulgació artística: “Textura”, "Taller de Millars" o "Memé Detràs".

Pedagog de formació i motivat per la interculturalitat creixent al nostre país a causa de les noves migracions, a partir dels anys 90 vaig deixar de banda els pinzells per dedicar-me de ple a l’educació social. A partir del 2009 i fins el 2016 vaig reprendre l'activitat artística amb un nou projecte: l'Associació Cultural POPULART

En aquest bloc trobareu, entre altres coses, imatges del meu treball d'expressió plàstica, i enllaços a textos meus sobre educació intercultural. El meu treball més recent a partir d'imatges fotogràfiques el podeu veure a www.6qsite.com

Palabras para un rostro

Fa quinze dies que estava desmuntant l'exposició "Què és un pont?", formada per disset retrats de persones, en la seva major part rostres. Avui m'he assabentat d'aquesta altra exposició de Inés Marful i Su Alonso. Una exposició de retrats d'escriptores i escriptors famosos, acompanyats (i això és tant o més interessant que les fotografies) del comentari que el personatge retratat fa davant la visió del seu propi retrat. Per exemple, aquest de Francisco Ayala, nascut a Granada el 1906, raó per la qual fa referència, en el seu comentari, a "este centenario" :


Nunca me ha gustado mirarme al espejo, y no lo hago apenas sino para afeitarme. Por contraste con ello, este centenario me ha castigado poniéndome ante los ojos cantidad enorme de fotografías, haciéndome odiar mi propia imagen.
La que ustedes han elegido muestra una actitud expectante a una edad muy avanzada.
¿Qué espero?, o ¿qué temo? Adivínenlo.


O aquest altre, del magnífic poeta lleonès Antonio Gamoneda



¿Existe en mí la bondad que se manifiesta en el rostro creado por esta fotografía? Hay en él una boca plegada en el cansancio que, a pesar de la mirada quizá dura que se oculta detrás de los párpados, pretende o espera la aparición de una causa de paz, la decisión de un estar en paz con la existencia. No sé. No sé si es cierta esa bondad que veo y, en todo caso, si esa bondad es mía. Quizá no soy yo, sino alguien, un desconocido que vive en mí, quien ha sido sorprendido por el instante fotográfico.


Dir només que la cara és el mirall de l'ànima és quedar-se molt curt. Un bon retrat ofereix sempre la possibilitat de submergir-se en el misteri. A la web que us destaco més avall, hi ha un text (esplèndid però mutil·lat!) de Inés Marful titulat "El instante eterno. Fragmentos para una poética del retrato fotogràfico" que reflexiona sobre tots aquests i molts altres temes relacionats. Llàstima que el text és incomplet, ja que queda tallat abruptament, però les sis primeres pàgines tenen prou entitat, sensibilitat i contingut, em sembla, com per a que no sigui una pèrdua de temps llegir-les.

Trobareu més informació sobre aquest projecte en aquest vídeo

i en aquesta pàgina web.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CERCA (al bloc, al web, als enllaços...)